Comentari pràctica 30/11/2011

A través d’aquesta pràctica m’he enfrontat a diversos obstacles. En primer lloc, davant la problemàtica de fer un entrevista. En aquest primer pas, el que m’ha suposat més dificultats ha estat l’elaboració de les preguntes i, posteriorment, el fet de congeniar el guió que havia establert abans de l’entrevista amb el camí que aquesta prenia a mesura que s’anava desenvolupant. He hagut de trobar un equilibri entre les preguntes i la seva intenció, amb les respostes de la persona entrevistada, que en ocasions em portaven de manera necessària a la formulació d’una pregunta que no era al guió.

D’altra banda, he trobat interessant –i difícil- el fet de lligar una entrevista amb una notícia a través dels element comuns, és a dir, la temàtica i la persona entrevistada. La dificultat en aquest segon pas rau en demostrar que la notícia sorgeix de l’entrevista prèvia, però sense caure en la reiteració a l’hora de construir-la.

A més, la pràctica obliga a l’alumne a aplicar implícitament els coneixements adquirits sobre què determina que un fet o element es pugui considerar notícia i què no, per tant, ja d’entrada he hagut de fer un procés de discriminació en funció dels criteris de selecció informativa donats a classe.     

L’estrès pot ser causa d’infart i malalties cardiovasculars

Un entorn laboral no adequat a l’activitat que es desenvolupa pot provocar en el treballador estrès, depressió i ansietat, que al seu torn es poden traduir en l’aparició de malalties cardiovasculars, com l’infart, la hipertensió arterial i el colesterol. Aquestes són les causes principals de mort prematura a Espanya i a Occident, així com una font important de discapacitats adquirides. Els factors psicològics són determinants per a garantir la salut dels treballadors a la feina i reduir els riscs laborals.

La doctora Clara González, metgessa i tècnica superior en prevenció de riscs laborals, assegura que ‘’un dels efectes més coneguts derivats de l’entorn laboral és l’estrès’’ i afegeix que ‘’altres efectes menys coneguts poden ser l’ansietat, la depressió i l’augment de les malalties cardiovasculars’’. Destaca la importància de la prevenció dels riscs laborals com a via per a la millora de la salut dels treballadors i de l’empresa, i ressalta el paper dels factors psicològics en l’entorn laboral com a origen de malalties i alteracions físiques.

(notícia creada a partir de l'entrevista)

Fragment de l'entrevista

A què es dedica una metgessa i tècnica en prevenció dels riscs laborals?

S’encarrega de visitar les empreses per tal de detectar i avaluar els riscs presents en un lloc de treball amb l’objectiu d’implementar mesures per a eliminar-los o prevenir-los. Això jo ho faig des del punt de vista de l’ergonomia, la psicosociologia i la promoció de la salut.

Què és l’ergonomia?

L’ergonomia és la disciplina que es preocupa que els equips, les eines i el mobiliari amb els quals treballen les persones a la feina s’adaptin a les seves necessitats, i no al contrari. És l’adaptació del lloc de treball a les persones, tan físicament com mentalment. En aquest apartat em centro en que les persones no pateixin lesions musculesquelètiques -mal d’esquena, tendinitis- derivades de la seva tasca laboral.

En tot això, quin paper hi juga la psicosociologia?

La psicosociologia en l’entorn laboral té cura de com l’organització empresarial afecta a la salut de les persones en el pla psicològic, com per exemple si les persones en la seva empresa tenen autonomia per a fer la seva feina, si es senten integrades i recolzades pels seus companys i caps de feina o com els hi afecta el lideratge dels seus caps.

I tot el que diu no es treballa des del departament de Recursos Humans?

Si, de fet, els que defineixen  l’estructura de l’organització de l’empresa solen ser la Direcció general i la Direcció de recursos humans, però li pertoca al prevencionista  i sobretot des de la perspectiva de la Vigilància de la Salut, valorar com aquests factors influeixen en la salut de les persones i a partir d’aquí establir plans d’acció que puguin redireccionar-los. 

Com afecten aquests factors a la salut de les persones?

Un dels efectes més coneguts derivats de l’entorn laboral psicosocial és l’estrès. Altres menys coneguts poden ser l’ansietat, la depressió i l’augment de malalties cardiovasculars, com per exemple l’infart, la hipertensió arterial o el colesterol.

Per tant, l’estrès pot produir una infart?

En els últims trenta anys s’han fet estudis que demostren clarament com factors de tipus psicològic –propensió a l’estrès, maneres positives o negatives d’enfrontar un problema, manifestació de la ràbia cap a un mateix o cop als altres i esgotament vital, entre altres- poden afectar a la salut cardiovascular i produir els mateixos efectes que factors àmpliament reconeguts com l’alimentació, l’exercici físic, el sedentarisme, el tabac, la diabetis, l’alcohol, la obesitat, la hipertensió i el colesterol. Per tant, un cop demostrada la relació entre l’alteració física i la causa psicològica, cal intervenir per prevenir o reduir la incidència d’aquestes alteracions de la salut de les persones.

Com intervé el prevencionista davant aquests factors de risc?

El tècnic en riscs laborals té el deure (Llei de Prevenció de Riscs Laborals) i l’oportunitat de mantenir la salut de les persones que treballen en una empresa. En el cas de les malalties cardiovasculars, ha d’intervenir a dos nivells: Des de la Vigilància de la Salut ha de dur a terme reconeixement mèdics per avaluar, controlar, i recomanar les mesures pertinents en els factors físics, com l’alimentació i el colesterol. D’altra banda, el prevencionista ha d’aplicar el mateix procés per a mesurar com els factors de l’organització empresarial afecten psicològicament als treballadors. Amb aquests resultats l’empresa té coneixement de com els factors incideixen en ells i per tant té l’oportunitat de millorar d’una forma continua per tal de mantenir la salut i el benestar dels treballadors i de l’organització.

Comentari seminari 16/11/2011

No conec el periodista que crec que seré en el futur, entre altres motius, perquè no tinc clar si hi ha en mi un periodista potencial, però en tot cas, damunt del paper i en ales de la imaginació, em projecto com un periodista que cobreix part de les publicacions de cultura d’un diari de certa tirada, especialment les que tractin de literatura, o bé com a corresponsal en algun país amb una situació social canviant i convulsa, com per exemple aquells que han protagonitzat la primavera àrab. Rere aquests dos periodistes hipotètics hi ha la passió que em desperta la literatura (i de fet, aquí rau el dubte de si sóc un futur periodista amb afinitats literàries, o un literat amb interès pel periodisme) i la fascinació que em produeix el coneixement de la cultura, l’historia i la gent d’altres països.

Reflexió del seminari 09/11/2011

Abans de res, he de dir que no conec prou el periodisme i les seves implicacions, com tampoc què és exactament un periodista, per tant no tinc ni la visió ni el coneixement per aventurar fermament el seu camí en les pròximes dècades. Tot i així, d’entrada i partint de la lectura del llibre La explosión del periodismo, d’Ignacio Ramonet, crec que la situació del periodisme és complicada i subjecte a una realitat canviant que l’obliga, també, a canviar i adaptar-se. El periodisme tradicional està arribant a la seva fi i, com subratlla Ramonet, també crec que cal una re-fundació d’aquesta activitat des dels seus fonaments i amb l’objectiu d’assolir una disciplina independent i rigorosa, és a dir, lliure de tota influència empresarial o publicitària, amb una forta voluntat informativa, i am possibilitat d’actuar com a contra-poder i plataforma de veu per a aquells que no es poden fer sentir.

La explosión del peridismo, des d’una òptica potser excessivament pessimista, desmunta les fortaleses del periodisme, subratlla i exemplifica exhaustivament les amenaces i, quasi més com a esperança  que com a certesa, esbossa les oportunitats que ofereix aquesta realitat canviat. Cal destacar, malgrat tot, que la informació és indestructible en tant que conseqüència natural de l’home com a ésser racional i social i, per tant, el periodisme seguirà en peu sempre que hi hagi informació a transmetre. Ara bé, la seva forma i els seus mitjans encara són objecte d’un complex procés de que just ara acaba de començar.     

El treball en grup com a obstacle i fortalesa i la subjectivitat en la selecció informativa

En relació al seminari del dimecres 26 d’octubre, valoro molt positivament el fet que se’ns proposés dissenyar, partint dels criteris de selecció informativa i treballant en grup, una portada d’un diari generalista ja que a través d’aquesta activitat vam viure en primera persona la dificultat d’arribar a un acord i d’harmonitzar punts de vista diferents -o fins i tot divergents- per a la construcció de la portada. A més, es va fer evident el paper de la subjectivitat en els criteris de selecció, sobretot en els de significativitat, interès públic i interès del públic ja que, com s’experimenta en la dinàmica del treball, no hi ha cap procés objectiu per a mesurar el grau de significativitat o interès, sinó que és definit pel periodista. Per tant, el seminari va posar sobre la taula la relativitat d’alguns dels criteris i com poden estar subjectes a la ideologia del periodista o del mitjà.  Paral·lelament, i malgrat la problemàtica que pot comportar el treball en grup, el seminari va permetre viure i valorar la cooperació i els seus requeriments i conseqüències, és a dir, l’esforç comú per assolir resultats millors. El propi seminari és, de fet, un exemple de cooperació ja que la confecció de la portada hauria estat molt més llarga (i encara més subjectiva i personal) si no s’hagués fet a diverses mans.

Comentari article 17-10-2011

Els fets es poden resumir com una protesta a escala global en contra de la política i el sector financer i una demanda d’una democràcia oberta i representativa en un sistema polític que vetlli més per les persones que pels mercats. La manifestació tingué lloc a bona part de les principals ciutats d’Occident al llarg del dia 15 d’octubre de 2011. Uns fets com aquests, de transcendència i caràcter internacional, són seguits i recollits per tots els mitjans de comunicació, per tant, es veurien publicats el mateix dia pels mitjans digitals i radiofònics i l’endemà per la premsa, donant lloc a articles, cròniques, reportatges, i anàlisis.

Aquesta protesta global es pot considerar una notícia per la seva importància, la relació amb la política i l’economia mundial, tant com pel suport que ha obtingut, el seu abast internacional i pel que simbolitza.

A més, és noticia perquè és un esdeveniment actual i d’interès públic que es pot transmetre pels mitjans de comunicació. Així doncs, es pot considerar una notícia que s’adequa a la definició proporcionada a classe.   

Cal destacar que ha estat molt fàcil accedir-hi, a través de l’assistència a la protesta i amb el seguiment que n’han fet els mitjans.